2. Tipus de publicacions

2.3. Llibres i publicacions experimentals

Finalment, i seguint la lògica classificatòria de tipus de publicacions segons l’extensió de les pàgines, ens apropem a l’àmbit dels llibres i els seus derivats experimentals. Segons Ulises Carrión, «un llibre és una seqüència d’espais. Cadascun d’aquests espais és percebut en un moment diferent: un llibre és també una seqüència de moments» (Carrión, 2016, pàg. 37). Com veiem, algunes definicions, més que delimitar, obren camps de possibilitat. Aquesta obertura ens ajudarà a conceptualitzar la nostra publicació en funció del que vulguem que sigui, i no en funció del que se suposa que ha de ser.

En aquest cas el ventall s’obre gairebé tant o més que quan parlem de fanzins, doncs si ens acollim al terme experimental, aquest adjectiu es podria aplicar al concepte, la forma, els continguts, la distribució, etc. De manera breu, diríem que el que separa els llibres i altres publicacions experimentals de més extensió, dels fanzins o de les publicacions d’una sola pàgina, seria essencialment els recursos necessaris per dur-los a terme. Ens referim a qüestions tan senzilles com que produir un llibre de dues-centes pàgines enquadernat amb el seu llom tindrà un cost econòmic més elevat que fer un fanzín de vint pàgines grapat. També és freqüent que durant el procés de producció d’un llibre hi intervinguin més intermediaris, necessaris per a l’edició, el control de textos, el registre legal, la venda etc., la qual cosa n’encareix el cost final. Això sí, sempre hi ha excepcions.

Són publicacions experimentals les que desborden els formats establerts. Aquest és el cas de les publicacions objectuals, publicacions que surten de l’espai bidimensional del llibre, i s’apropen més a la idea de capsa contenidora d’idees, com vèiem en el cas pioner dels Fluxkits ja en els anys seixanta del segle passat, o els exemplars de l’emblemàtica revista Aspen. També entrarien en aquesta categoria casos més propers com la publicació La Más Bella i la seva Bellamátic (màquina expenedora dels seus exemplars) o La Capsa Erno, entre moltes altres. No obstant això, poden ser també experimentals aquells projectes editorials que aconsegueixen reinventar el concepte del que és un llibre, o del que és un llibre d’artista. Aquest és el cas del matemàtic i artista Pep Vidal, qui va guanyar un premi a la publicació d’artista presentant la seva tesi doctoral sobre el comportament d’algorismes, exactament amb el mateix format amb el qual havia estat presentada a la seva universitat. En aquest cas és el propi gest el que confereix a la publicació una dimensió diferent.