2. Análisis del sector público de las artes visuales en el Estado español

2.2. Programes generals de promoció i difusió

2.2.5. Programes de fidelització i de creació de nous públic

Com s’ha esmentat en l’apartat «1. L’art com a servei públic i dret social», un dels principals esculls de les arts visuals actuals té a veure amb la recepció del públic general, molt sovint poc inclinat a enfrontar-se a aquestes noves formes de fer des d’una postura oberta i sense prejudicis. Caldria afegir, però, que el mateix sector de les arts visuals opera de vegades sense pensar en un públic no especialitzat, per la qual cosa tanca un cercle massa estret i afavoreix així l’hermetisme. Per aquest motiu, és tan important dur a terme una tasca d’educació de la mirada des de les institucions públiques, que faciliti l’acostament dels espectadors a curt termini, però que generi un pensament crític i emancipat a mitjà o llarg termini. De la mateixa manera, el toc d’atenció sobre l’art com a element socialitzador es duu a terme mitjançant programes i activitats que fomenten la creació de nous públics. Com en altres àrees culturals, el treball amb infants, o amb adolescents, no només permet acostar l’art contemporani des d’una postura més àmplia i experimental enfront del perfil adult, sinó que, a més, es treballa des de la base per garantir i consolidar el públic de demà. La manera de tractar aquests objectius és mitjançant la programació d’activitats públiques i mitjançant una tasca constant de mediació als espais expositius.

La majoria dels centres d’art, sales i museus tenen programes estables de visites dinamitzades gratuïtes, adreçades sobretot a escolars i famílies, encara que no és tan corrent veure activitats destinades a dos tipus de públics molt determinats, com ara els adolescents i les persones grans.

Fora d’aquests projectes educatius per a públics més específics, no cal deixar d’anomenar les propostes de programes públics i mediació d’alguns centres que entenen aquestes activitats com a eixos estructurals tan importants com les exposicions o les col·leccions, generadores de continguts en si mateixes. Resulta recomanable investigar l’oferta d’institucions com les ja anomenades:

Cal fer un esment especial als programes artístics que no es desenvolupen als centres culturals, sinó que ho fan directament als centres educatius.