2.5. Adquisicions
Des de la perspectiva institucional, la despesa destinada a les adquisicions de béns culturals que passen a formar part de les col·leccions de l’Estat és una despesa pública en la gestió de la qual, regulada per la legislació vigent, intervenen diversos organismes governamentals, si bé les adquisicions es fan per mitjà de la Direcció General de Belles Arts quan es refereix a compres destinades a museus estatals. Aquestes adquisicions es realitzen en línies generals partint d’un procés de selecció que pot ser: licitació pública, concurs públic o adjudicació directa, si és de menys quantia.
Els últims anys (2019 i 2020), Cultura ha invertit prop de tres milions d’euros en l’adquisició de nous béns per a les col·leccions públiques, en què el percentatge més alt de despesa és el destinat a les obres del Museu Nacional del Prado i del Museu Nacional Centre Art Reina Sofia.
Encara que d’una manera més reduïda, no cal oblidar la incorporació de peces artístiques dutes a terme gràcies als mecenes que fan donacions particulars.
Un exemple són les quinze adquisicions del Museu Nacional del Prado recollides en l’exposició temporal titulada El llegat de Carmen Sánchez. L’última lliçó (23/03/2021 – 24/10/2021) abans de passar a la col·lecció permanent. El procés de les adquisicions ha durat tres anys i s’ha dut a terme amb la intenció de cobrir algunes llacunes de la col·lecció pública gràcies a la mestra Carmen Sánchez, que, en el seu testament, va llegar els estalvis i el seu immoble al Museu per a aquesta finalitat.
En l’àmbit autonòmic, es pot destacar algun exemple com el CA2M Centre d’Art Dos de Mayo, que custodia la col·lecció d’art contemporani de la Comunitat de Madrid. Aquesta col·lecció, que s’estén fins al començament dels anys vuitanta, augmenta cada any segons la política d’adquisicions executada a partir d’una comissió formada per personal de la Conselleria de Cultura i del CA2M, més dos agents professionals aliens a l’Administració. A més, des del 2013, el centre custodia també la Col·lecció de la Fundació ARCO, que suma presència internacional i creix anualment després de la celebració de la fira. Ambdues col·leccions sumen més de dues mil peces.
El CA2M prepara exposicions periòdiques a les seves sales i convida comissaris i artistes perquè treballin sobre aquestes, s’encarrega de fer-ne els préstecs per a exposicions nacionals i internacionals, i, des de la Conselleria, s’organitza una mostra anual per a la RED ITINER, que visita diferents sales de la regió durant dotze mesos. A això, se sumen les «càpsules de col·lecció», obres de la col·lecció instal·lades de manera gairebé permanent en espais de trànsit del museu (es van fent rotacions de les peces cada cert temps). Aquestes iniciatives responen a la responsabilitat com a col·lecció pública de treballar per a la seva difusió. El CA2M defensa la contextualització de les obres des de les pràctiques artístiques contemporànies per fer que la dialèctica entre el centre i el seu públic sigui més estreta, i renovar així la col·lecció a partir de les possibilitats interpretatives que necessàriament es reformulen amb l’esdevenir, per alliberar les obres d’una visió estàtica i asincrònica.
Això no és cap cosa nova, succeeix amb moltes col·leccions públiques i també privades (Col·lecció MACBA en espai públic, «Nuevas narrativas» al MACA, les mostres periòdiques amb col·leccions de Patio Herreriano, IVAM, MUSAC, etc.), ja que aquestes han de ser enteses com a ens vius, en moviment i canvi permanents, perquè permeten explicar moltes històries i formular moltes preguntes.
Amb motiu de les adversitats ocasionades en el sector de l’art per la crisi sanitària del 2020, diferents ens públics van aprovar aquell any partides pressupostàries extraordinàries per a l’adquisició d’obres d’art contemporani, com una forma d’ajuda directa al sector per mitjà d’ofertes presentades per galeries especialitzades o per artistes sense representació.