2.8. Suports extraordinaris al sector
Per acabar, però no per això menys important, es destaquen algunes propostes de suports públics extraordinaris que solen apartar-se de les normes més establertes o generalitzades, i que responen a la utilització dels recursos de l’Administració pública no sempre econòmics. La seva implementació és més complicada perquè requereix, en la majoria dels casos, la col·laboració interdepartamental, d’una banda, i l’adaptació a les necessitats del context immediat, de l’altra, amb un grau de flexibilitat poc d’acord amb les rígides estructures públiques.
Entre els recursos no econòmics posats a la disposició de les arts visuals des del sector públic, hi ha la cessió d’espais. Un cas paradigmàtic és l’Antiga Fàbrica de Tabacs de Madrid, de titularitat pública i adscrita al Ministeri de Cultura, que va ser projectada a la fi del 2007 com a Centre Nacional de les Arts Visuals i que, finalment, no es va poder dur a terme per falta de pressupost. Sense tenir-ne clar l’ús definitiu, part de la fàbrica va ser cedida temporalment, el 2010, a un col·lectiu d’artistes i ciutadans que van crear el Centre Social Autogestionat (CSA) La Tabacalera de Lavapiés, que utilitza 9.200 metres quadrats dels 30.000 que té l’edifici. La cessió inicial es formalitza entre la Direcció General de Belles Arts i una associació cultural creada anys abans per uns quants dels ideòlegs del projecte, però, a partir del 2012, es formalitza amb una associació fundada per l’assemblea del centre social amb l’únic objectiu de disposar d’una figura legal vàlida que se’n pogués fer càrrec. En els estatuts de l’associació, es fa explícit que no s’immisceix en la presa de decisions del CSA, i deixen aquest assumpte en mans de l’assemblea i de les comissions que gestionen el centre. Segons la seva pàgina web:
«La Tabacalera és un centre social, impulsa la participació directa dels ciutadans i de les ciutadanes en la gestió del domini públic. Un centre cultural que entén la cultura com una noció que abraça les capacitats creatives i socials de la ciutadania. Aquestes capacitats comprenen no només la producció artística, sinó també l’acció social, el pensament crític i la difusió d’idees, obres i procediments que busquen expandir i democratitzar l’esfera pública».
La Tabacalera de Lavapiés està integrada per prop de trenta col·lectius als quals qualsevol particular o grup pot sol·licitar l’ús de la infraestructura, sempre que sigui per dur a terme un projecte sense ànim de lucre i es comprometi a col·laborar en el manteniment. A més de tallers, actuacions, mercats ambulants, biblioteca pròpia i programació d’activitats, La Tabacalera atresora la galeria d’art urbà més gran de Madrid –La Galería Independiente– i és la seu de Poetry Slam Lavapiés (torneig de poesia en viu del barri) i de Molino Rojo (l’espai escènic del centre que desenvolupa activitats de teatre, cabaret, varietats, improvisació, circ i música). Des de la seva fundació fins a l’actualitat, el CSA La Tabacalera ha tingut moltes fases, vaivens, reptes i problemes, amb propostes de qualitat absolutament desiguals, però amb un grau d’experimentació tan atractiu que el seu desenvolupament semblava extret del llibre Beaubourg, una utopía subterránea, d’Albert Meister (2014).
També el 2010, el Ministeri de Cultura habilita diversos dels espais per a sales d’exposicions sota la denominació Tabacalera Promoció de l’Art, dedicada a un programa d’exposicions temporals i d’activitats entorn de les arts visuals. A la Sala La Principal, s’incorporen a partir del 2012 La Fragua i Los Estudios, aquests últims situats als antics vestidors de les treballadores de la fàbrica, i que són utilitzats en l’actualitat per a projectes site specific i residències d’artistes.
Un altre exemple destacable són les tres edicions de la convocatòria «Cessió d’ús gratuït d’immobles per a entitats culturals sense ànim de lucre» (2017, 2018, 2019), impulsada per la Conselleria de Cultura de la Comunitat de Madrid en col·laboració amb la Direcció General de Contractació, Patrimoni i Tresoreria, de la Conselleria d’Economia, Ocupació i Hisenda. En aquest cas, es busca cedir immobles buits o en desús que són propietat del Govern regional a entitats culturals privades sense ànim de lucre. Els diferents jurats de les tres convocatòries van acordar els beneficiaris següents:
- Associació Campo Adentro amb el projecte «CAR Centro de Acercamiento a lo Rural»;
- Planta Alta, programa de residències de l’associació hablarenarte, i
- Associació de Música Electroacústica i Art Sonor d’Espanya (AMEE), amb el projecte «Residencias de artes sonoras».
D’altra banda, com a suport extraordinari als creadors, la Comunitat de Madrid llança, el 2018, un programa de lloguers reduïts de locals per a artistes residents. Aquests locals comercials en desús, propietat de l’Agència d’Habitatge Social, es posen a la disposició dels artistes per cobrir una demanda del sector: espais de treball amb rendes baixes per reduir les despeses que comporta la producció. La selecció es fa mitjançant l’avaluació dels projectes presentats en una convocatòria oberta, els beneficiaris de la qual inclouen artistes com Marco Godoy, Raúl Díaz Reyes o Cristina Gamón.
A més de la cessió d’espais, també hi ha iniciatives més senzilles o directes de cessió de materials. En aquesta línia, cal destacar el programa CRAS! (Centro de Recursos para el Asociacionismo y la Ciudadanía Activa), un servei gratuït de préstec temporal de material inventariable per al desenvolupament puntual d’activitats, posat a la disposició dels ciutadans, les entitats i els col·lectius sense ànim de lucre, en aquest cas per l’Ajuntament de Madrid des del setembre de 2017. Si posem l’accent en el valor social que les activitats culturals confereixen a la ciutat, CRAS! també ofereix la possibilitat de participar en el desenvolupament i la producció del mobiliari i les infraestructures que ofereix en el catàleg per a ús col·lectiu.
Entre altres formes de suport extraordinari al sector, hi ha el fet d’afavorir línies de crèdit amb condicions no abusives, ofertes per diferents administracions, com l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), de caràcter estable, o per mitjà del Ministeri de Cultura, de caràcter puntual. Incentivat per les conseqüències de la pandèmia, al maig del 2020, el Consell de Ministres aprova un reial decret llei amb una sèrie de mesures destinades a donar suport al sector cultural. En la programació, s’inclouen:
- una inversió pressupostària de set-cents vuitanta milions d’euros per crear línies de crèdit per mitjà de CREA SGR,
- l’accés extraordinari dels artistes a la prestació d’ocupació,
- una sèrie d’ajudes dividides per disciplina cultural i
- la prorrogació d’algunes beques o mesures que impulsin el mecenatge.