2. Anàlisi del sector públic de les arts visuals a l’Estat espanyol

2.2. Programes generals de promoció i difusió

2.2.3. Programes de suport a professionals

Com s’ha esmentat anteriorment, a les ajudes econòmiques directes cal sumar els programes de suport a professionals que busquen facilitar una formació especialitzada, fomentar la recerca en art contemporani i proporcionar assessorament per a artistes, comissaris i gestors, adreçats especialment a facilitar la professionalització en el sector.

A continuació, s’exposen exemples de diferents administracions.

«Alguien ahí», Tabacalera Promoción del Arte

Tabacalera Promoción del Arte, dependent del Ministeri de Cultura, va oferir durant dos anys (2015 i 2016) el programa de tallers «Alguien ahí», dirigits i impartits per artistes de diferents disciplines sota la premissa de conciliar la formació i l’experiència mitjançant l’intercanvi intergeneracional. Professionals ja consolidats, com Juan Luis Moraza, Marisa González, Eva Lootz, Concha Jerez i José Iges, o Pedro G. Romero, entraven en contacte amb artistes que iniciaven la seva trajectòria per ampliar metodologies i pràctiques.

«Madrid 45», Comunitat de Madrid

La Comunitat de Madrid va organitzar, del 2015 al 2019, el programa «Madrid 45», que va tenir com a objectius complementar els aspectes no inclosos als programes acadèmics de Belles Arts, afavorir el debat entorn de la producció artística i dinamitzar el context creatiu. Amb una mitjana de set tallers anuals, per «Madrid 45», van passar artistes de la talla de La Ribot, Francesc Torres, Dora García, Daniel García Andújar, Tania Bruguera, Lara Almárcegui, Ignasi Aballí o Jordi Colomer, i crítics i comissaris de prestigi reconegut, com Martí Manen, Chus Martínez o Beatriz Herráez.

Laboratoris, sales de la Comunitat de Madrid

Quant a recerca, entre el 2016 i el 2019, es van dur a terme, vinculats a les sales de la Comunitat de Madrid, quatre laboratoris diferents de recerca, de dos anys de durada cadascun, els integrants dels quals eren seleccionats per convocatòria (Villegas González, de la Colina Tejada i Chinchón Espino, 2019; Villegas González i de la Colina Tejada, 2021):

  1. «Programa sin créditos», dirigit per les docents Selina Blasco i Lila Insúa per generar eines de reflexió sobre l’educació artística reglada, especialment la universitària (Blasco i Insúa, 2016, 2017 i 2018).
  2. «LIME Laboratorio de investigación y experimentación museográfica», sota la direcció de Juan Carlos Rico (Rico, 2016 i 2017).
  3. «Conversación abierta», centrat en el comissariat d’exposicions i dirigit per Tamara Díaz Bringas amb Soledad Gutiérrez, el primer any, i amb Irene Calvo, el segon (Díaz Bringas i Calvo, 2019).
  4. «En los márgenes del arte», centrat en pràctiques artístiques i socials situades en els límits difusos de la noció d’art, i dirigit pels docents, investigadors i artistes Laura de la Colina, Alberto Chinchón i Daniel Villegas.

«Programa A», Sala d’Art Jove de la Comunitat de Madrid

Sobre assessorament professional, un exemple destacable vinculat a la Sala d’Art Jove de la Comunitat de Madrid va ser «Programa A», un servei gratuït en línia i presencial d’assessorament en la producció i recursos per a projectes visuals, gestionat per Ramón Mateos, a més d’assessorament legal, fiscal i comptable per a artistes i gestors, a càrrec d’Eva Moraga, en la primera fase, i de Daniel Lesmes, en la segona. Aquest servei va funcionar del 2016 al 2019 i va servir per confirmar la falta de coneixements sobre temes vitals per a l’arrencada de les carreres professionals dels sol·licitants del servei, que repetien certes preguntes de manera sistemàtica: com es dona d’alta un artista o comissari en règim d’autònoms?, com factura un creador la venda d’una obra d’art?, quins compromisos legals adquireix un comissari en acceptar un encàrrec?, on pot un artista produir un treball específic o resoldre una qüestió tècnica?, etc.

Tots els exemples aportats en aquest apartat són de programes que van deixar de fer-se, la qual cosa evidencia un dels mals de l’Administració pública que ja s’ha avançat anteriorment: la falta de continuïtat de molts dels programes generals de promoció i difusió de les arts visuals, i de gairebé totes les àrees culturals. Normalment, és degut als vaivens de pressupostos generals, que afecten de manera habitual Cultura, i també als canvis d’equips de les institucions públiques després dels processos electorals corresponents.