Al llarg d’aquest material, el lector deu haver pogut comprovar com d’important és la tasca del sector públic en les arts visuals, i també com de necessari és gestionar correctament els recursos comuns en la construcció d’un sistema més sòlid.
L’Administració pública, en les seves múltiples formes, és un ésser monstruós i gegantesc, de caminar lent i, de vegades, maldestre, que tracta d’avançar sempre endavant, però que, a voltes, també retrocedeix o simplement es queda quiet quan troba un obstacle pel camí. L’excessiva burocràcia, necessària per garantir la igualtat de condicions en les convocatòries o lluitar contra l’ús indegut de pressupostos o béns, topa amb la conducta creativa, que, de vegades, busca les esquerdes del sistema per aconseguir les seves finalitats.
Ha de ser un objectiu de tots els professionals del món de l’art el fet de lluitar per una flexibilitat de processos, per una millora en la qualitat del treball i per una ambició col·lectiva de visibilitat i reconeixement social més enllà del seu cercle professional. Seria una necessitat en tots els sectors, però una prioritat en el públic.