5.2. Creixent interès per la llum elèctrica com a mitjà artístic
Ja hem vist com, a l’edat mitjana, considerar el color com a llum o com a matèria determinava associar el color a Déu i, per tant, defensar la seva utilitat o, per contra, considerar-lo matèria i atribuir-li connotacions negatives i arribar a considerar perniciós el seu ús. Més endavant, en el Renaixement, amb la revalorització de la natura, els pintors van desenvolupar la tècnica del clarobscur fins arribar, al Barroc, al seu màxim desenvolupament amb la pintura tenebrista. Els impressionistes i postimpressionistes perseguien reproduir els efectes de la llum en els objectes i reproduir com l’ull percep aquests efectes. Aquestes expressions artístiques derivades de les teories i les tecnologies que es desenvolupen durant el segle XIX, entre les quals hi trobem la invenció de la fotografia, «van produir noves formes d’entendre la llum i la percepció visual» (Shanken, 2013). Alguns artistes, com James Turrell, Ulf Langheinrich i Olafur Eliasson, per citar-ne només alguns, han seguit treballant amb plantejaments similars durant les últimes dècades.
En aquest enllaç es presenta una mostra del treball d’Ulf Langheinrich.
Podem trobar alguns altres exemples de la llum elèctrica com a mitjà artístic en artistes com Joseph Kosuth o Juli Julian LaVerdiere i Paul Myoda, amb la seva obra tribut a les víctimes de l’11-S al World Trade Center de Nova York.
L’ús del color llum (color pantalla) en l’art digital obre la reflexió a nous plantejaments estètics quant al color, que connecten de forma natural amb els plantejaments sobre la immaterialitat. Si, com hem vist, el color pigment es va emprar per fer palès, en algunes ocasions, la materialitat del color, amb el color llum s’obren possibilitats d’experimentació i reflexió al voltant del color, on el propi mitjà té unes connotacions simbòliques noves.