La realitat no és un compendi d’arbitrarietats en el qual tot és igualment possible o probable. Ens trobem amb regularitats, similituds i connexions pertot arreu. Busquem la regularitat, la predictibilitat, els patrons… Observem els cicles de la nit i el dia, les estacions, les marees, els moviments estel·lars o el comportament del nostre gat. Investigar i aprofundir en aquestes connexions i regularitats han estat històricament els principis guia de la tasca científica i filosòfica. Però també, des del camp de l’art, connectar allò aparentment divers, ressaltar el que a priori era indistingible, ha estat des de sempre estímul de la curiositat, per no deixar de fascinar-se per la complexitat del món, entendre’l i comprendre’l des d’aquesta complexitat.
Al llarg d’aquests apartats farem un recorregut per les formes bàsiques que podem trobar en la naturalesa. Són bàsiques perquè les trobem amb molta freqüència en entorns molt diversos. La pretensió no és altra que estimular la curiositat per començar a veure regularitats, relacions i connexions entre elles. Seguint Wagensberg i el seu llibre La rebel·lió de les formes com a estructura i classificació de partida, aquests apartats són un intent de concentrar i resumir el camí que l’autor va sintetitzar tan bé, per a recrear-nos amb una recopilació d’imatges que impulsin a establir altres teixits de relacions i altres connexions.
Wagensberg, J. (2004). La rebelión de las formas. Barcelona: Tusquets.
Què trobaràs en aquests apartats?
Una sèrie de capítols, relacionats però independents, dedicats a la indagació i a les connexions que podem establir a partir d’una forma. Són les següents:
1) Simetria circular i esfèrica
2) Hexàgon i tessel·lacions del pla
3) Espirals i hèlix
4) L’angle i la concentració de forces
5) L’ona i la transmissió d’energia
6) Paràbola i catenàries
7) Fractals i autosimilitud
Es tracta de fer un esbós teòric i assagístic, que doni especial importància al teixit de relacions visuals. Una síntesi sobre la forma que sigui suggeridora teòricament i visualment.
Els exemples visuals es divideixen en tres grans apartats que he denominat de la manera següent:
- El món físic: formes relacionades amb el món com a pura interacció de forces (el que se sol dir la «matèria inerta»), subjectes a les lleis de la física i de la física quàntica, des d’allò que és immens fins al que és minúscul.
- El món biològic: la matèria viva o en interacció biològica (el que se sol dir «selecció natural»).
- El món «culte»: el món humà, subjecte a allò que podem anomenar, seguint a Wasensberg, la «selecció cultural».
Intentarem esbossar, a partir d’un teixit de relacions eminentment visual, com l’emergència històrica d’un determinat tipus de formes té importants relacions amb la matèria inerta i amb la matèria viva. En aquest sentit, pot ser que ens veiem sorpresos pel pensament que potser la matèria inerta no està tan morta, ni el nostre món «culte» és tan independent del biològic o de la matèria com a interacció de forces. En aquest cas, potser llavors comencem a fer les nostres pròpies relacions.