1. Simetria circular i esfèrica

1.2. Esfera: propietats geomètriques i físiques

1.2.3. L’esfera en el món viu

L’esfera emergeix amb facilitat també en el món biològic, quan no trobem direccions de creixement especialment privilegiades. És el cas de moltes formes marines, com els radiolaris, de simetria esfèrica, els ous de peix o moltes meduses.

Un arbre que ha crescut sense competidors que li facin ombra al voltant adopta la simetria esfèrica com l’òptima per a la captació de llum, sobretot si es troba prop de l’equador, on la llum li arriba des de totes direccions. Si es troba més prop dels pols, on la llum és més obliqua, adopta la forma de con, que de mitjana capta millor la llum (Wagensberg, 2004). Igual de fascinant és la història del desenvolupament evolutiu de l’ull. De la simple cavitat fotosensible al globus ocular, la simetria de l’ull és esfèrica. Igual que la copa de l’arbre, l’òrgan visual rep la llum per igual des de moltes direccions alhora. El seu àmbit de formació, l’espai il·luminat per la llum solar, afavoreix la creació d’esferes. No obstant això, les cèl·lules receptores internes de l’ull, que reben la llum de manera obliqua, tenen forma cònica.

Si parlem d’intercanvi d’energia, atès que la superfície de l’esfera és la mínima superfície que tanca el màxim volum, el flux entre l’interior i l’exterior s’alenteix. Seria al contrari que una resistència o un radiador, formes planes que busquen l’extensió de la seva superfície per a difondre la calor. Aquesta característica termodinàmica ens permet entendre per què tants cactus adopten la forma esfèrica, de manera que alenteixen al màxim la pèrdua d’aigua interior. Si bé és cert que moltes vegades s’estiren per guanyar superfície i aprofitar les escasses pluges, tornen a adoptar la forma esfèrica agrupats per colònies. L’esfera i el flux termodinàmic ens donen a entendre també per què ens arraulim, adoptant la màxima esfericitat possible, per minimitzar la pèrdua de calor.

En el món culte, trobem el millor exemple en un iglú, on es pot arribar a temperatures de zero graus. Més de 50 graus de diferència amb l’exterior! L’esfera alenteix l’intercanvi termodinàmic.

L’esfera es dona amb alta freqüència en el món vegetal: llavors, fruites… Hem dit que és la forma més compacta i alhora la que tanca més volum. Amb la mínima superfície, obtenim la màxima capacitat interior. L’esfera protegeix les llavors amb el màxim de polpa, la qual, al seu torn, es convertirà en fertilitzant per a fer-les créixer. Però, a més, en no tenir una direcció privilegiada, l’esfera és més difícil d’atacar, no hi ha per on agafar-la. Són molts els animals que es protegeixen adoptant la forma esfèrica quan es veuen acorralats, des de l’armadillo fins a l’eriçó o a l’anomenada bestiola bola. L’esfera protegeix.