3. Espirals i hèlix

3.5. Construcció i possibles materialitzacions de l’espiral

1) Fotograma del vídeo Espiral d’Arquimedes + Espiral logarítmica. La memòria del cel, Victor Masferrer. Imatge disponible a: https://vimeo.com/385641895. [Data de consulta: 11.03.2020].
2) Care spiral (2016), Studio Olafur Eliasson, tub d’acer. Imatge disponible a: https://olafureliasson.net/archive/artwork/wek110115/power-and-care-spirals. [Data de consulta: 11.03.2020].
3) Robert Smithson, Spiral Jetty (1970), instal·lació/construcció en el Gran Llac Salat d’Utah. Imatge disponible a: https://matemolivares.blogia.com/2016/112002-spiral-jetty-una-fantastica-escultura-en-el-gran-lago-salado-de-utah.php. [Data de consulta: 11.03.2020].
4) Mery Beth Edelson (1975), Goddess head. Double spiral, fotografia.Imatge disponible a: http://lebastart.com/2018/11/el-territorio-y-sus-estratos-recorrer-el-cuerpo-campo-traves/mary-beth-edelson-goddess-head/. [Data de consulta: 11.03.2020]. 
L’espiral, com es mostra en el vídeo enllaçat més amunt, es pot generar amb un desplaçament rectilini sobre una plataforma giratòria. Segons la velocitat d’aquest moviment rectilini, sigui constant o no, generarem diferents tipus d’espirals: espirals d’Arquimedes i/o espirals logarítmiques.

L’espiral, amb tota la seva càrrega simbòlica i la seva força visual, ha estat i és un motiu recurrent en molts camps artístics, des de l’escultura fins a la instal·lació, amb el seu ús simbòlic. La seva senzillesa i alhora la seva riquesa la connecten directament amb l’acte artístic, concentrant (i empaquetant?) complexitat.